Oxitocina

L'oxitocina és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor en el cervell. En les dones, s'allibera principalment durant el part després de la distensió de la cèrvix i de la vagina, així com després de l'estimulació dels mugrons, de forma que facilita el procés del naixement i de l'alletament, respectivament. Ambdós sexes alliberen oxitocina durant l'orgasme. El seu paper en el cervell està associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formació de confiança entre individus.

Acció perifèrica (hormonal) de l'oxitocina

• L'acció perifèrica de l'oxitocina reflecteix bàsicament la secreció per part de la hipòfisi.
• Reflex de sortida de llet.
• Contraccions uterines.
• S'allibera oxitocina al torrent sanguini durant l'orgasme, tant en mascles com en femelles. En els mascles l'oxitocina pot facilitar el transport de l'esperma durant l'ejaculació.

Acció de l'oxitocina en el cervell
L'oxitocina excretada de la hipòfisi no pot tornar a entrar al cervell a causa de la barrera hematoencefàlica. Per aquesta raó, es creu que els efectes de l'oxitocina sobre el comportament en reflecteixen l'alliberament des de neurones d'oxitocina que projecten centralment, diferents de les que projecten a la hipòfisi. Els receptors d'oxitocina s'expressen per neurones en moltes parts del cervell i de la medul·la espinal, incloent-hi el nucli amigdaloide, l'hipotàlem ventral medià, el septe i el tronc encefàlic.

• Excitació sexual.
• Lligams afectius: l'alliberament d'oxitocina en el cervell de les femelles durant l'activitat sexual és important per crear un lligam monogàmic amb el seu company sexual. La vasopressina sembla tenir un efecte semblant en els mascles. En humans s'ha observat que les concentracions plasmàtiques d'oxitocina són superiors en persones que afirmen haver-se enamorat. En moltes espècies l'oxitocina té un paper en el comportament social i, per tant, sembla possible que tingui un paper semblant en els humans.
• Autisme: S'ha suggerit que una de les característiques de l'autisme podria ser una deficiència de les vies de l'oxitocina en el cervell. Un estudi recent trobà una disminució del comportament repetitiu de l'autisme quan s'administrava oxitocina intravenosa.
• Comportament maternal: S'ha observat que les femelles de rates i d'ovelles a les quals s'ha administrat antagonistes de l'oxitocina després de donar a llum no exhibeixen el comportament maternal habitual. En canvi, les ovelles verges mostren un comportament maternal cap als anyells d'altres ovelles després d'una infusió d'oxitocina al líquid cefaloraquidi, comportament que no mostrarien habitualment.
• Funcions antitensió: l'oxitocina redueix la pressió arterial i les concentracions de cortisol, fet que augmenta la tolerància al dolor i redueix l'ansietat.
• Augment de la confiança i disminució de la por. En un joc d'inversió arriscat, els participants a qui se'ls havia administrat oxitocina per via nasal mostraren el «màxim nivell de confiança» amb una freqüència doble a la del grup comparatiu. Els participants als quals es comunicà que estaven interactuant amb un ordinador no mostraren aquesta reacció, fet que duu a la conclusió que l'oxitocina no afecta només a l'aversió al risc. També s'ha observat que l'oxitocina per via nasal redueix la por, possiblement a través d'una inhibició del nucli amigdaloide, que es creu que és responsable de respostes associades a la por. Tot i així, no es tenen proves concloents que l'oxitocina passi al cervell quan s'administra per via nasal.
• Segons alguns estudis, l'oxitocina inhibeix el desenvolupament de la tolerància a diverses drogues addictives (opiacis, cocaïna, alcohol) i redueix els símptomes d'abstinència.
• Preparació de les neurones fetals per al part. L'oxitocina materna travessa la placenta i arriba al cervell del fetus, on indueix una commutació en l'acció del neurotransmissor GABA, que passa de l'estat excitador a l'estat inhibidor de les neurones corticals fetals. Això «silencia» el cervell del fetus durant el part i en redueix la vulnerabilitat a la hipòxia.

Pràcticament tots els vertebrats tenen una hormona semblant a l'oxitocina que ajuda a les funcions reproductores i una hormona semblant a la vasopressina que està implicada en la regulació hídrica. Els dos gens associats estan situats sempre relativament a prop un de l'altre en el mateix cromosoma, i es transcriuen en direccions oposades. Es creu que els dos gens sorgiren a partir d'un esdeveniment de duplicació gènica; s'estima que el gen ancestral ha de tenir una antiguitat d'uns 500 milions d'anys i es troba en els ciclòstoms (membres moderns dels agnats).

Per a més informació consulteu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oxitocina

També he trobat aquesta noticia relacionada amb el tema per si és del vostre interès. (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080108/53424400794.html)