La teràpia familiar sistèmica postula que ni les persones ni els seus problemes existeixen en el buit, sinó que ambos estan íntimament lligades a uns sistemes recíprocs més amplis dels quals el principal és la família. El principal referent d'aquest enfocament es S. Minuchin; el concepte més rellevant és el de estructura, que conté el de límit, regles que defineixen qui participa i com en la interacció; el de alienació i el de poder, que és la influència relativa de cada membre familiar en el resultat d'una activitat.
La família és concebuda com un sistema sociocultural obert i en transformació, que s'enfronta amb una sèrie de tasques evolutives (cicle vital familiar). Cada individu està inmers en varis subsistemes (que són el vehicle a través del qual cada família diferencia a i dur a terme les seves funcions dins de la pròpia família. En ocasions la pertenença a un subsistema pot entrar en competició amb la partença a un altre subsistema, que exigeix diferents funcions, aquesta situació pot provocar l'alienació o posar-se de part d'un d'ells, sacrificant a l'altre individu. Un sistema necessita com a mínim de tres membres, tríada social, s'organitza per aliances, existeix més proximitat entre dos o més membres en contrast amb un tercer més distant, les aliances són obertes i clares mentre que les coalicions són ocultes i negades ja que es tracta d'una aliança en contra del tercer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada