Logoteràpia

Avui m'estava mirant el blog de la Cristina Catalan, concretament el post sobre en Viktor Frankl que m'ha cridat molt l'atenció i he buscat una mica per Internet per entendre millor què és això de la logoteràpia.

La logoteràpia és la branca de la psicologia creada per Viktor Frankl. El seu nom ve per la importància atorgada a la paraula com a alliberadora de patiment. Es basa en donar sentit positiu a una experiència negativa, fent veure l'oportunitat de creixement personal que suposa i que fa que la vida sigui més intensa un cop superada.

El terapeuta anima el pacient a explicar la seva vivència (usant a vegades tècniques de la psicoanàlisi) i l'ajuda a trobar-hi un significat perquè no esdevingui un trauma. El pressupòsit bàsic és que la persona no pot evitar l'experiència negativa però sí que és lliure per trobar un sentit a la seva vida i aquesta voluntat de cerca fa que es pugui superar el dolor.

Els 7 principis claus que defineixen la manera de veure la ment de la logoteràpia són:

• L'home sempre és lliure per canviar la seva actitud davant la vida i s'ha d'acostumar a exercitar aquesta llibertat.
• La persona es mou per una ànsia de sentit, buscant el significat de la pròpia existència.
• Cal parar atenció als petits moments de plenitud.
• S'han d'evitar les actituds negatives que atempten contra el propi jo malgrat el patiment de la vida.
• És útil distanciar-se d'un mateix per veure el significat d'accions i sentiments (aquí és clau la intervenció del terapeuta).
• S'ha de fomentar el sentiment de transcendència (no ncessàriament religiosa).
• Es pot variar el focus d'atenció en un problema per veure'l des d'un altre angle.

Us poso un link d'un vídeo que us pot interessar, si sou una mica aprensius no mireu el principi sinó a partir de 1:40 minuts.

Vídeo Logoteràpia

Enfocament familiar estructural

La teràpia familiar sistèmica postula que ni les persones ni els seus problemes existeixen en el buit, sinó que ambos estan íntimament lligades a uns sistemes recíprocs més amplis dels quals el principal és la família. El principal referent d'aquest enfocament es S. Minuchin; el concepte més rellevant és el de estructura, que conté el de límit, regles que defineixen qui participa i com en la interacció; el de alienació i el de poder, que és la influència relativa de cada membre familiar en el resultat d'una activitat.

La família és concebuda com un sistema sociocultural obert i en transformació, que s'enfronta amb una sèrie de tasques evolutives (cicle vital familiar). Cada individu està inmers en varis subsistemes (que són el vehicle a través del qual cada família diferencia a i dur a terme les seves funcions dins de la pròpia família. En ocasions la pertenença a un subsistema pot entrar en competició amb la partença a un altre subsistema, que exigeix diferents funcions, aquesta situació pot provocar l'alienació o posar-se de part d'un d'ells, sacrificant a l'altre individu. Un sistema necessita com a mínim de tres membres, tríada social, s'organitza per aliances, existeix més proximitat entre dos o més membres en contrast amb un tercer més distant, les aliances són obertes i clares mentre que les coalicions són ocultes i negades ja que es tracta d'una aliança en contra del tercer.

Aprenentatge significatiu

Navegant per Internet he trobat un curtmetratge animat que il·lustra molt bé el que és l'aprenentatge significatiu.

Curt

El concepte aprenentatge significatiu va ser introduït per D. Ausubel i J. Novak i es contraposa a l'aprenentatge memorístic.
Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d'haver:

• Assimilació: Vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prèvies de l'alumne.
• Acomodació: Dins de les estructures mentals.

L'aprenentatge significatiu és la base de nous aprenentatges significatius.

Pensant en els altres

Us presento el documental que l'Ernest ha comentat a classe titulat "Pensant en els altres". Abans de tot dir-vos que, realment, aquest documental és totalment l'antitesi del documental "La letra con sangre entra" i que l'explica el tipus de pegagogia que aplica el professir Toshiro Kanamori.

És una mica llarg però la veritat és que l'he trobat molt interessant i el volia compartir amb tots vosaltres...

Part 1
Part 2
Part 3
Part 4
Part 5

Oxitocina

L'oxitocina és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor en el cervell. En les dones, s'allibera principalment durant el part després de la distensió de la cèrvix i de la vagina, així com després de l'estimulació dels mugrons, de forma que facilita el procés del naixement i de l'alletament, respectivament. Ambdós sexes alliberen oxitocina durant l'orgasme. El seu paper en el cervell està associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formació de confiança entre individus.

Acció perifèrica (hormonal) de l'oxitocina

• L'acció perifèrica de l'oxitocina reflecteix bàsicament la secreció per part de la hipòfisi.
• Reflex de sortida de llet.
• Contraccions uterines.
• S'allibera oxitocina al torrent sanguini durant l'orgasme, tant en mascles com en femelles. En els mascles l'oxitocina pot facilitar el transport de l'esperma durant l'ejaculació.

Acció de l'oxitocina en el cervell
L'oxitocina excretada de la hipòfisi no pot tornar a entrar al cervell a causa de la barrera hematoencefàlica. Per aquesta raó, es creu que els efectes de l'oxitocina sobre el comportament en reflecteixen l'alliberament des de neurones d'oxitocina que projecten centralment, diferents de les que projecten a la hipòfisi. Els receptors d'oxitocina s'expressen per neurones en moltes parts del cervell i de la medul·la espinal, incloent-hi el nucli amigdaloide, l'hipotàlem ventral medià, el septe i el tronc encefàlic.

• Excitació sexual.
• Lligams afectius: l'alliberament d'oxitocina en el cervell de les femelles durant l'activitat sexual és important per crear un lligam monogàmic amb el seu company sexual. La vasopressina sembla tenir un efecte semblant en els mascles. En humans s'ha observat que les concentracions plasmàtiques d'oxitocina són superiors en persones que afirmen haver-se enamorat. En moltes espècies l'oxitocina té un paper en el comportament social i, per tant, sembla possible que tingui un paper semblant en els humans.
• Autisme: S'ha suggerit que una de les característiques de l'autisme podria ser una deficiència de les vies de l'oxitocina en el cervell. Un estudi recent trobà una disminució del comportament repetitiu de l'autisme quan s'administrava oxitocina intravenosa.
• Comportament maternal: S'ha observat que les femelles de rates i d'ovelles a les quals s'ha administrat antagonistes de l'oxitocina després de donar a llum no exhibeixen el comportament maternal habitual. En canvi, les ovelles verges mostren un comportament maternal cap als anyells d'altres ovelles després d'una infusió d'oxitocina al líquid cefaloraquidi, comportament que no mostrarien habitualment.
• Funcions antitensió: l'oxitocina redueix la pressió arterial i les concentracions de cortisol, fet que augmenta la tolerància al dolor i redueix l'ansietat.
• Augment de la confiança i disminució de la por. En un joc d'inversió arriscat, els participants a qui se'ls havia administrat oxitocina per via nasal mostraren el «màxim nivell de confiança» amb una freqüència doble a la del grup comparatiu. Els participants als quals es comunicà que estaven interactuant amb un ordinador no mostraren aquesta reacció, fet que duu a la conclusió que l'oxitocina no afecta només a l'aversió al risc. També s'ha observat que l'oxitocina per via nasal redueix la por, possiblement a través d'una inhibició del nucli amigdaloide, que es creu que és responsable de respostes associades a la por. Tot i així, no es tenen proves concloents que l'oxitocina passi al cervell quan s'administra per via nasal.
• Segons alguns estudis, l'oxitocina inhibeix el desenvolupament de la tolerància a diverses drogues addictives (opiacis, cocaïna, alcohol) i redueix els símptomes d'abstinència.
• Preparació de les neurones fetals per al part. L'oxitocina materna travessa la placenta i arriba al cervell del fetus, on indueix una commutació en l'acció del neurotransmissor GABA, que passa de l'estat excitador a l'estat inhibidor de les neurones corticals fetals. Això «silencia» el cervell del fetus durant el part i en redueix la vulnerabilitat a la hipòxia.

Pràcticament tots els vertebrats tenen una hormona semblant a l'oxitocina que ajuda a les funcions reproductores i una hormona semblant a la vasopressina que està implicada en la regulació hídrica. Els dos gens associats estan situats sempre relativament a prop un de l'altre en el mateix cromosoma, i es transcriuen en direccions oposades. Es creu que els dos gens sorgiren a partir d'un esdeveniment de duplicació gènica; s'estima que el gen ancestral ha de tenir una antiguitat d'uns 500 milions d'anys i es troba en els ciclòstoms (membres moderns dels agnats).

Per a més informació consulteu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oxitocina

També he trobat aquesta noticia relacionada amb el tema per si és del vostre interès. (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080108/53424400794.html)